Maat

En la mitologia egípcia, Maat era la deessa de la veritat i de la justícia. En l'inframón, Maat proveïa la Ploma de la veritat, la ploma d'estruç amb què les ànimes del difunt es comparaven al Rebedor de les Dues Veritats a Duat, durant la psicostàsia. Una ànima que pesés més que la ploma era devorada per Ammut i Babi. Una bona ànima, és a dir, una que pesés menys que la ploma, s'enviava al paradís d'illes cobertes de canyes Maat era la deessa de la justícia, la veritat i l'ordre, tant còsmic com politicosocial. Es

Infància

Els nens de la mateixa manera que en altres cultures van ser molt estimats, i els pares els esperaven amb gran entusiasme. Això es devia principalment al fet que en l'antic Egipte la família nuclear era la unitat bàsica. No existia dins el pla familiar una gran diferenciació de gènere, de manera que les filles eren tan esperades com els fills, de fet, no es té registre que a Egipte s'hagi recorregut a la pràctica de l'infanticidi, això era impensable per a les acollidores famílies que anhelaven tenir fills.

Moda

Al principi feien servir diverses fibres de joncs i canyes a més del lli, l'ús es va generalitzar després per la creença que era més pur. Hi havia quatre tipus: Lli real, tela útil fina, tela subtil i tela llisa. El color preferit era el blanc, encara que portava alguns dibuixos en les vores. Els homes vestien una faldilla curta, subjecta a la cintura per dos extrems creuats, anomenada schenti.

Les dones de classe alta portaven un vestit llarg i cenyit, anomenat kalasiri, d'una peça

Regnes egipcis

Quines són les diferències essencials entre les creences i els rituals funeraris egipcis del Regne Antic i el Regne Nou? Quins són els canvis més significatius que es van produir entre una època i l'altra?

Egipte té una llarga història dividida en períodes diferents cadascú amb les seves característiques. Podem començar fixant-nos en el que més es veu dels seus enterraments, les piràmides.

Teogonía

Segons la mitología, Geb (la terra d'Egipte) i la seva esposa i germana Nut (el cel), donen vida a dos homes, Osiris i Seth; i dues dones: Isis i Neftis. Osiris es casa amb Isis, i Seth amb Neftis. La llegenda dóna compte dels innombrables enfrontaments entre Osiris i el seu germà Seth. Gràcies a un engany, Seth aconsegueix assassinar a Osiris, l’esquarteja en 14 parts i oculta les seves restes per evitar que trobin el seu cos, escampant-los per tot Egipte. La seva dona, Isis, assabentada del que ha passat,

Nutrició

Els antics egipcis eren almenys parcialment conscient de la importància de la dieta, tant en l'equilibri com en la moderació. A causa de la gran quantitat de terra fèrtil d'Egipte, la producció d'aliments mai va ser un problema important, encara que, per descomptat, no importa com siguin de generoses les terres perquè encara hi hagi indigents i fam. Els principals cultius de la major part de la història antiga egípcia foren la pisana i l'ordi. Consumits en forma de pans que es van produir en una varietat de tipus a través de la

Amón

A la mitologia egípcia, Amon o Ammó era el déu de la salut (L'ocult, grec: Ἄμμων).

Amon era un déu gairebé desconegut en els llunyans períodes de la història de l'Egipte faraònic; va anar prenent un lloc cada vegada més preponderant a mesura que els prínceps de Tebes varen guanyar en poder. Fou a partir de l'onzena dinastia que prengué una dimensió nacional i que s'acabà imposant com a déu dels déus.

Sota el nom d'Amon-Ra, se l'ha identificat amb el déu solar, Ra. Sota la forma d'una

Horus

A la mitologia egípcia Horus és el déu falcó. Com molts déus, la natura de què era i les llegendes canviaven amb el temps. Horus era una barreja d'unes altres divinitats, totes elles relacionades amb el sol, amb la prerrogativa reial i el cel. Era com una família de divinitats relacionades unificada en un ésser; una mica semblant al Déu cristià que té tres parts.

Heru-ur (també dit Harmerti) és la versió més vella d'Horus, i era un déu falcó creador

Thot

Thot és el déu de la saviesa, representat com un ibis o un babuí. És l'inventor del calendari de 365 dies, de l'escriptura i del llenguatge. Encarnació de la intel·ligència i de la paraula, era el patró dels escribes. La seva esposa (i filla) era Seshat.

Era conegut com a un mediador raonable. En la Duat, ajudava Osiris a jutjar les ànimes en la mort.

Durant l'últim període de la història d'Egipte el culte a Thoth va anar guanyant relleu i 

Familia

Tot i que la societat era molt tolerant, la família composta per una parella amb els seus fills es considerava el model ideal.

La dona: mantenia el seu nom, una certa independència i fins i tot el seu treball, com per exemple: llevadores, teixidores, intendents, o bé col·laboraven amb el negoci del seu marit. Solien prestar molta atenció al seu aspecte. En les pintures que ens han arribat, mentre la pell dels homes es representa bruna, la de les dones de classe alta és

Medicina

La medicinaa l'antic Egipte és una de les més antigues documentades. Des dels inicis de la civilització a la fi del quart mil·lenni abans de Crist fins a la invasió persa del 525 aC. la pràctica mèdica egípcia es va mantenir en gran part sense canvis. Era molt avançada per la seva època. Les seves pràctiques incloïen cirugia senzilla no invasiva, i tractaments ondotològics i dels ossos. El pensament mèdic egipci va influir en les tradicions posteriors, incloent els grecs.

Curiositats

JOCS:

Després d'un llarg dia de treball els egipcis es relaxaven jugant a jocs de taula. Tenien jocs diferents com "Mehen" o "Gossos i xacals", però potser el més popular va ser un joc anomenat "Senet", que es remunta a 3500 a.C. Es jugava en un tauler en el qual hi havia pintades 30 caselles. Cada jugador tenia un conjunt de peces que es movien segons les tirades dels daus o de pals de llançament. Els historiadors encara debaten les regles exactes del Senet, però no hi ha dubte de la popularitat del joc. Hi ha

Sacrificis

Durant algunes èpoques de l'Antic Egipte, es van sacrificar servents i oficials perquè fossin sepultats juntament amb el faraó recentment mort, de manera que poguessin servir-lo en el més enllà. En definitiva no deixava de ser un benefici per a tota la comunitat. Però el cridaner, respecte a la perspectiva actual, és la gran quantitat de persones que de motu propi, s'autosacrificaven en benefici del seu rei. Des del punt de vista antropològic,

Esfinx

Esfinx (del grec Σφίγξ) és el nom hel•lenitzat d'un ésser fantàstic que se sol representar, generalment, com un lleó recolzat amb cap humà. Les esfinxs van ser ideades pels antics egipcis i formen part de la seva mitologia; també tenen rellevància cultural a la mitologia dels antics grecs.

Els antics egipcis la van anomenar Sheps-anj, que significa «imatge vivent» o «estàtua vivent»; després va derivar a “sefanjes” i posteriorment a esfinge. 

Amenofis III

Amenofis III també conegut com Amenhotep III va ser un faraó de la dinastia XVIII que governà Egipte aproximadament quaranta anys. El seu regnat va ser pròsper i estable.

Era fill de Tuthmosis IV i de la seva esposa principal Mutemwiya. Quan pujà al tron tenia entre sis i dotze anys. En el seu segon any de regnat va contraure matrimoni amb Tiy, filla de Yuya i de Tuya.

Esclaus

Definició d'esclau= persona sotmesa a la propietat absoluta d'altri, per si i pels seus descendents, i que podia ésser venuda i comprada individualment, cedida o arrendada a tercers.

Els esclaus podien ser: presoners de guerra que Egipte es quedava quan guanyava una batalla, homes i dones comprats a països estrangers, persones que s’oferien voluntàriament per assegurar-se un bon nivell de vida, criminals o fills d’esclaus que

Any egipci

L’any egipci tenia sempre 365 dies agrupats, per propòsits agrícoles, en tres estacions de quatre mesos. Cada mes tenia 30 dies, als que s’afegia cinc dies “intercalats”. La primera estació era Akhet, la “estació e la inundació”. Començava amb les crescudes del Nil i s’ampliava de mitjans de juliol a mitjans de novembre. La segona, de novembre a març era Peroyet, la estació de la aparició, un terme que feia referencia originalment a l’aparició dels camps després de les inundacions, i potser al brot de les plantes. La

Tutankamon

Tutankamon va ser un faraó de la dinastia XVIII de l'Antic Egipte. Va succeir a Semenkhare. Encara que té molta fama deguda al fet que es va descobrir la seva tomba intacta, Tutankamon ha estat un faraó secundari de la dinastia.

El seu pare, Amenofis IV, havia trencat la relació amb els poderosos sacerdots d'Ammon a Karnak i amb la resta de cultes de l'època, prohibint-ne els actes i qualsevol mena de manifestació religiosa. Va instituir un déu menor, Aton, com a únic déu del

Sacerdoci

El sacerdoci de l’Antic Egipte estava compost per un variat cos sacerdotal que era responsable d’assegurar el culte a les nombroses divinitats de la religió egípcia.

En general, a l’Antic Egipte no va existir una estructura sacerdotal centralitzada, perquè cada divinitat posseïa un grup de persones dedicats al seu culte. El faraó nombrava qui dirigia els santuaris més importants.

Els sacerdots havien de tenir coneixements sòlids de teologia, medicina y astronomia.