Quines
són les diferències essencials entre les creences i els rituals funeraris
egipcis del Regne Antic i el Regne Nou? Quins són els canvis més significatius
que es van produir entre una època i l'altra?
Egipte té
una llarga història dividida en períodes diferents cadascú amb les seves
característiques. Podem començar fixant-nos en el que més es veu dels seus
enterraments, les piràmides.
Inicialment
en l'Imperi Antic els faraons s'enterraven en mastabes però aviat van començar
a realitzar piràmides cada cop més grans que van utilitzar d'enterrament i que
van arribar al seu màxim esplendor i mida en la dinastia IV amb Kheops, Kefrén i
Micerinos. A partir d'aquí les piràmides van perdent mida i sorgeixen els
temples solars propers al complex funerari i erigits en honor al déu solar Ra,
potser també perquè la classe sacerdotal va adquirint més poder, i no hi ha
dubte que els sacerdots de Ra ho van fer.
A la V dinastia es
consolida la identificació del faraó com déu i més concretament amb el déu
Ra. A la dinastia VI amb Pepi II, un dels seus últims faraons, també es
van fer petites piràmides i grans temples, i després va venir un període de
caos i breus governants ... fins que els faraons van poder reprendre el poder.
En aquesta època, la
família del faraó i alts dignataris ja tenen dret a ser enterrats també ja
tenir la seva vida en el Més Enllà i procuren fer-ho prop de la tomba del
faraó, per gaudir de la seva protecció. Els alts dignataris gravaven en
les seves tombes els treballs que havia realitzat per al faraó i el bé que
havien dut a terme la seva tasca. Els faraons de l'Imperi Antic eren considerats
com a divinitat i identificats amb el déu Horus. A partir de la dinastia
V, van passar a ser Fills de Ra.
Els egipcis per tenir dret
a l'eternitat necessitaven preservar el cos, per això hi havia les tècniques de
momificació, i també havien de rebre ofrenes per alimentar-se de la seva Ka i
poder continuar vivint. Segons els mitjans econòmics de què disposaven,
així eren els seus enterraments. Quan un faraó moria, el seu cos era
embalsamat i llavors partia en processó cap al seu últim estatge. El poble
només podia veure una petita part de la cerimònia doncs no tenia accés als
temples, poques vegades veia els sacerdots i al faraó, que era el seu déu, mai
ho arribava a veure.
En el ritual funerari, una
vegada que la mòmia havia estat preparada, el sacerdot realitzava el
"Ritual de l'Obertura de la Boca" perquè pogués parlar, revitalitzar
els seus membres, etc., era una sèrie de conjurs. Fins i tot s'enterrava
les mòmies amb literatura funerària, que eren instruccions per navegar en
l'altra vida. En l'Imperi Antic, només el faraó tenia dret a aquests
encanteris i instruccions però amb el temps aquestes van evolucionar fins a
conformar el que es coneix com "El Llibre dels Morts", llavors, tot
aquell que pogués pagar-lo, tenia accés.
Amb l'Imperi Nou s'abandona
la construcció de piràmides i es passa a ser enterrat en llocs més discrets i
fins i tot allunyats del temple d'ofrenes, potser per evitar els saquejos.
Els temples solars més
monumentals sorgeixen en l'Imperi Nou seva disposició arquitectònica definia a
cadascú fins on podia passar. El poble fins als pilons, l'entrada
monumental del temple. Els funcionaris i militars fins a la sala hipetra,
un pati descobert amb columnes. La família reial fins a la sala hipòstila,
una sala amb columnes i coberta i el faraó i els sacerdots fins al santuari.
Els canvis més cridaners de
l'Imperi Antic a l'Imperi Nou els podem resumir en:
Les piràmides es van fent cada vegada més petites i sorgeixen els
temples solars cada vegada més grans, afavorint als sacerdots de Ra. El
faraó passa de ser el déu Horus a ser només Fill de Ra. El ritual funerari
passa de pertànyer al faraó si pot ser realitzat per qualsevol que pugui
pagar-ho.
Hola!
ResponderEliminar