domingo, 19 de marzo de 2017

Amón

A la mitologia egípcia, Amon o Ammó era el déu de la salut (L'ocult, grec: μμων).
Amon era un déu gairebé desconegut en els llunyans períodes de la història de l'Egipte faraònic; va anar prenent un lloc cada vegada més preponderant a mesura que els prínceps de Tebes varen guanyar en poder. Fou a partir de l'onzena dinastia que prengué una dimensió nacional i que s'acabà imposant com a déu dels déus.
Sota el nom d'Amon-Ra, se l'ha identificat amb el déu solar, Ra. Sota la forma d'una
oca (un dels seus animals simbòlics), va pondre l'ou primordial d'on va sortir la vida. Finalment, sota la forma d'una serp, va fertilitzar l'ou còsmic format per les divinitats de l'Ogdòade d'Hermòpolis en les aigües primordials.
Es representava en forma d'un home a qui es posava una corona que portava dues altes plomes verticals. Es trobava sovint amb la pell pintada de blau. Es tracta de color del lapislàtzuli, pedra consagrada als ulls dels egipcis de l'antiguitat.
HISTÒRIA (amb els egipcis)
En els texts de les Piràmides, se'l considerava una deïtat de l'aire, però més tard se l'associà a Ra, déu d'Heliòpolis, divinitat solar, sota el nom d'Ammon-Ra, i es convertí en la principal divinitat de la religió egípcia, i el nom del qual portaren alguns faraons.
Durant la Dinastia XII de l'Imperi Mitjà (2000-1800 aC), guanya gran importància a Tebes, on varen erigir-li el denominat temple de Karnak.
A començament de l'Imperi nou, fou considerat el déu dinàstic, per la devoció que li professaven els faraons tebans, eclipsant el predomini del déu guerrer Montu, una altra deïtat venerada a Tebes. La guerra contra els hicses portada a terme pels prínceps tebans de la Dinastia XVII provocaria també que el déu fos considerat la màxima divinitat del panteó egipci, un cop arribat a la victòria amb l'alliberament i reunificació del país.
Els sacerdots d'Ammon es van convertir en el sector més influent de la societat egípcia durant l'Imperi nou, i arribaren fins i tot a enfrontar-se al denominat "faraó herètic", Amenhotep IV. En aquesta època, començà la seva síntesi amb l'antic déu Ra, sota la denominació d'Ammon-Ra.
En el període posterior d'Egipte, va adquirir un caràcter més universal, i fou conegut pel nom grec d'Ammon-Ra-sonter "Ammon-Ra, rei dels déus".

HISTÒRIA (DEL DÉU)
És el déu que no pot ser vist amb ulls mortals, que és invisible tant per als déus com per als homes. Apareix en els textos de les piràmides com una divinitat no massa important associada a l'aire, no la borrasca sinó la brisa, en la carícia es manifesta i, com a tal, era el protector dels navegants i se'l representa amb la pell de color blau . Era conegut com "Pare de tots els vents", "ànima del vent" i en moltes embarcacions es gravava el seu nom al timó. També es creia que el sol fet de pronunciar el seu nom amansia als cocodrils.

 Amon (representat amb cap humà) va reemplaçar a Montu com a patró de la província i va ser considerat un déu important de l'Alt Egipte. A poc a poc va anar assimilant-se a Ra i se li va dir Amónrasonter, que significava "Amon-Ra, rei dels déus". També va ser identificat amb els altres déus principals, que es van convertir en manifestacions d'Amon, denominant-se "el déu únic que es converteix en milions". Un dels noms pel qual era designat és "Aquell que habita en totes les coses". D'aquesta manera, a Tebes, es va elaborar un sistema cosmogònic per donar-li una antiguitat major que la dels altres déus, prenent préstecs d'altres sistemes; es va posar molt d'èmfasi en la seva essència com la deïtat primordial a partir de la qual van arribar al ser tots els déus; així se li va fer cap de la Eneada; va ser el déu que va sorgir de l'ou situat al turó emergida de les aigües primordials. 

La forma comuna de representar-lo és com a home amb barba, coronat amb dues plomes altes amb seccions de color vermell i verd alternats, o vermell i blau; porta un gran collaret, faldellí del qual penja la cua d'un animal, cua d'un animal, braçalets; a la seva mà dreta sosté el anj i en l'esquerra el ceptre. Sota aquesta forma el seu títol és "Amon-Ra, senyor dels trons de les dues terres".


Molts dels noms que rep són d'origen nubi. Molt abans, Amon-Ra va ser identificat amb totes les formes d'Horus, Ra i Osiris, prenent també com a seus els seus pares, mares, esposes i fills. També va ser associat a Montu, déu guerrer en Tebas. Entre els molts títols que tenia en funció dels seus llocs de culte (Amón de Ne, de Napata, de Pnubs, de Gempatón), hi havia el de "Senyor dels Oasis", que va rebre a partir de la XXVI Dinastia; en els oasis se li va adorar identificat amb déus locals i sota diferents epítets; a l'oasi de Siwa hi havia un temple dedicat a Amon molt famós per la seva oracle.

2 comentarios: