A la mitologia egípcia, Amon o Ammó era el déu de la
salut (L'ocult, grec: Ἄμμων).
Amon era un déu gairebé desconegut en els llunyans períodes
de la història de l'Egipte faraònic; va anar prenent un lloc cada vegada més
preponderant a mesura que els prínceps de Tebes varen guanyar en poder. Fou a
partir de l'onzena dinastia que prengué una dimensió nacional i que s'acabà
imposant com a déu dels déus.
Sota el nom d'Amon-Ra, se l'ha identificat amb el déu
solar, Ra. Sota la forma d'una
oca (un dels seus animals simbòlics), va pondre l'ou primordial d'on va sortir la vida. Finalment, sota la forma d'una serp, va fertilitzar l'ou còsmic format per les divinitats de l'Ogdòade d'Hermòpolis en les aigües primordials.
oca (un dels seus animals simbòlics), va pondre l'ou primordial d'on va sortir la vida. Finalment, sota la forma d'una serp, va fertilitzar l'ou còsmic format per les divinitats de l'Ogdòade d'Hermòpolis en les aigües primordials.
Es representava en forma d'un home a qui es posava una
corona que portava dues altes plomes verticals. Es trobava sovint amb la pell
pintada de blau. Es tracta de color del lapislàtzuli, pedra consagrada als ulls
dels egipcis de l'antiguitat.
HISTÒRIA (amb els egipcis)
En els texts de les Piràmides, se'l considerava una
deïtat de l'aire, però més tard se l'associà a Ra, déu d'Heliòpolis, divinitat
solar, sota el nom d'Ammon-Ra, i es convertí en la principal divinitat de la
religió egípcia, i el nom del qual portaren alguns faraons.
Durant la Dinastia XII de l'Imperi Mitjà (2000-1800 aC),
guanya gran importància a Tebes, on varen erigir-li el denominat temple de
Karnak.
A començament de l'Imperi nou, fou considerat el déu
dinàstic, per la devoció que li professaven els faraons tebans, eclipsant el
predomini del déu guerrer Montu, una altra deïtat venerada a Tebes. La guerra
contra els hicses portada a terme pels prínceps tebans de la Dinastia XVII
provocaria també que el déu fos considerat la màxima divinitat del panteó
egipci, un cop arribat a la victòria amb l'alliberament i reunificació del
país.
Els sacerdots d'Ammon es van convertir en el sector més
influent de la societat egípcia durant l'Imperi nou, i arribaren fins i tot a
enfrontar-se al denominat "faraó herètic", Amenhotep IV. En aquesta
època, començà la seva síntesi amb l'antic déu Ra, sota la denominació
d'Ammon-Ra.
En el període posterior d'Egipte, va adquirir un caràcter
més universal, i fou conegut pel nom grec d'Ammon-Ra-sonter "Ammon-Ra, rei
dels déus".
HISTÒRIA (DEL DÉU)
És el déu que no pot ser vist amb ulls mortals, que és
invisible tant per als déus com per als homes. Apareix en els textos de les
piràmides com una divinitat no massa important associada a l'aire, no la
borrasca sinó la brisa, en la carícia es manifesta i, com a tal, era el
protector dels navegants i se'l representa amb la pell de color blau . Era
conegut com "Pare de tots els vents", "ànima del vent" i en
moltes embarcacions es gravava el seu nom al timó. També es creia que el sol
fet de pronunciar el seu nom amansia als cocodrils.
Amon (representat amb cap humà) va reemplaçar a
Montu com a patró de la província i va ser considerat un déu important de l'Alt
Egipte. A poc a poc va anar assimilant-se a Ra i se li va dir Amónrasonter, que
significava "Amon-Ra, rei dels déus". També va ser identificat amb
els altres déus principals, que es van convertir en manifestacions d'Amon,
denominant-se "el déu únic que es converteix en milions". Un dels
noms pel qual era designat és "Aquell que habita en totes les coses".
D'aquesta manera, a Tebes, es va elaborar un sistema cosmogònic per donar-li
una antiguitat major que la dels altres déus, prenent préstecs d'altres
sistemes; es va posar molt d'èmfasi en la seva essència com la deïtat
primordial a partir de la qual van arribar al ser tots els déus; així se li va
fer cap de la Eneada; va ser el déu que va sorgir de l'ou situat al turó
emergida de les aigües primordials.
La forma comuna de representar-lo és com a home amb
barba, coronat amb dues plomes altes amb seccions de color vermell i verd alternats,
o vermell i blau; porta un gran collaret, faldellí del qual penja la cua d'un
animal, cua d'un animal, braçalets; a la seva mà dreta sosté el anj i en
l'esquerra el ceptre. Sota aquesta forma el seu títol és "Amon-Ra, senyor
dels trons de les dues terres".
Molts dels noms que rep són d'origen nubi. Molt abans,
Amon-Ra va ser identificat amb totes les formes d'Horus, Ra i Osiris, prenent
també com a seus els seus pares, mares, esposes i fills. També va ser associat
a Montu, déu guerrer en Tebas. Entre els molts títols que tenia en funció dels
seus llocs de culte (Amón de Ne, de Napata, de Pnubs, de Gempatón), hi havia el
de "Senyor dels Oasis", que va rebre a partir de la XXVI Dinastia; en
els oasis se li va adorar identificat amb déus locals i sota diferents epítets;
a l'oasi de Siwa hi havia
un temple dedicat a Amon molt famós per la seva oracle.
guay
ResponderEliminarQue chulo
ResponderEliminar