Esclaus

Definició d'esclau= persona sotmesa a la propietat absoluta d'altri, per si i pels seus descendents, i que podia ésser venuda i comprada individualment, cedida o arrendada a tercers.

Els esclaus podien ser: presoners de guerra que Egipte es quedava quan guanyava una batalla, homes i dones comprats a països estrangers, persones que s’oferien voluntàriament per assegurar-se un bon nivell de vida, criminals o fills d’esclaus que
exercien com a tal i eren propietat del faraó.

Els esclaus s’utilitzaven com a mà d’obra en la construcció, enginyeria o agricultura. També podien

ser criats domèstics, agricultors, mestres... Els esclaus domèstics tenien un nivell de vida més alt que els altres.

La majoria d’esclaus tenien drets legals, podien aconseguir riqueses i rebien un bon tracte. Però això no treu que alguns eren maltractats físicament pels seus amos, o fins i tot violats.

Els esclaus eren considerats ciutadans de segona o tercera classe.