Tutankamon

Tutankamon va ser un faraó de la dinastia XVIII de l'Antic Egipte. Va succeir a Semenkhare. Encara que té molta fama deguda al fet que es va descobrir la seva tomba intacta, Tutankamon ha estat un faraó secundari de la dinastia.

El seu pare, Amenofis IV, havia trencat la relació amb els poderosos sacerdots d'Ammon a Karnak i amb la resta de cultes de l'època, prohibint-ne els actes i qualsevol mena de manifestació religiosa. Va instituir un déu menor, Aton, com a únic déu del

panteó egipci,creant la primera religió monoteista de la història coneguda. Va canviar el seu nom per Akhenaton. Va abandonar el palau reial de Malqata, i va buscar una nova localització per a la seva capital.

La família es va aïllar del món i va intentar crear una vida idíl·lica i pacífica entorn del culte a Aton. Durant els últims anys del seu regnat i, sobretot, amb la desaparició d'Akhenaton, aquest món idíl·lic es va ensorrar. El seu successor, Smenkare, va intentar mantenir la situació, però només va regnar durant un any.

Tutankamon va pujar al tron a l'edat dels 9 anys, cap al 1333 aC, i va heretar els conflictes i malestars originats pel seu pare i la seva gran esposa reial, la reina Nefertiti. Si bé formalment la dinastia XVIII finalitza amb el regnat de Horemheb, és molt probable que el jove Tutankamon fos l'últim faraó de sang reial de la dinastia.

El seu paper resultà ser més important del que en un principi es pensava, i va ser un gran constructor que s'encarregaria de reparar els "mals" comesos per Akhenaton. La majoria dels rostres de les estàtues d'Amon d'aquesta època són les de Tutankhamon mateix. El seu regnat es caracteritza per un retorn a la normalitat en el pla socioreligiós després del període protagonitzat pel seu pare. Aquest retorn va ser gradual, restaurant el culte en els temples abandonats de déus com Ammon, Osiris, Ptah, etc. i permetent la celebració dels ritus pertinents.