Sacerdoci

El sacerdoci de l’Antic Egipte estava compost per un variat cos sacerdotal que era responsable d’assegurar el culte a les nombroses divinitats de la religió egípcia.

En general, a l’Antic Egipte no va existir una estructura sacerdotal centralitzada, perquè cada divinitat posseïa un grup de persones dedicats al seu culte. El faraó nombrava qui dirigia els santuaris més importants.

Els sacerdots havien de tenir coneixements sòlids de teologia, medicina y astronomia.

En la societat egípcia formaven part de la casta privilegiada. S'han constatat més de 125 funcions diferents, del baix a l'alt clergat.

Els sacerdots de l’alt clero assignats a un temple s’organitzaven en quatre col·legis. Cada mes tenien assignat el servici a una divinitat.

Entre els sacerdots del baix clergat es troben els sacerdots-uab, literalment sacerdots purs, perquè la seva neteja personal era un deure del seu càrrec. Per tant, afaitar el cap i depilar era un segell distintiu d'aquests sacerdots que accentuen així la seva recerca de la puresa. Eren els encarregats de la cura dels instruments del culte, realitzaven purificacions, vestien l'estàtua del déu i la portaven a la barca sagrada.

Els sacerdots estaven assistits per alguns ajudants, com els purificadors, responsables de la preparació dels aliments oferts a la divinitat, però també hi havia músics i cantaires, que solien ser cecs, dedicats a la seva distracció.

Les dones també servien en els temples seguint el mateix règim rotatori dels homes. Sovint, aquestes dones eren esposes dels sacerdots. Les dones podien ser cantaires (chemait), músiques (hesit) o ​​ballarines (jebait).

Els sacerdots començaven el seu dia de culte mitjançant un bany purificador matutí. Després es traslladaven en processó fins al cor del temple per despertar al déu que dorm en la foscor del santuari.

Dirigits pel gran sacerdot, el ritual comença quan el sol apareix a l'horitzó. En primer lloc es trenca el segell d'argila que segella la porta cada nit, abans d'obrir les seves batents. El gran sacerdot aixeca les mans cap a l'estàtua sagrada per retre l'ànima a la divinitat i pronuncia una fórmula consagrada. A continuació, es disposen, davant de la divinitat, les ofrenes de menjar que s'han preparat: pa, cebes, verdures, carn de bou, cervesa i vi. Quan la deïtat ha consumit la matèria invisible dels aliments, aquests són distribuïts entre les altres divinitats del temple, i després, són menjats pels sacerdots.