Familia

Tot i que la societat era molt tolerant, la família composta per una parella amb els seus fills es considerava el model ideal.

La dona: mantenia el seu nom, una certa independència i fins i tot el seu treball, com per exemple: llevadores, teixidores, intendents, o bé col·laboraven amb el negoci del seu marit. Solien prestar molta atenció al seu aspecte. En les pintures que ens han arribat, mentre la pell dels homes es representa bruna, la de les dones de classe alta és

de to més pàl·lid.

Això servia per indicar el seu alt estatus i per indicar tant que romanien protegides del sol a la casa, com que podien pagar-se els cosmètics.

Matrimoni: començava en general quan la parella s'anava a viure junta, elles entre 12 i 14 anys, ells sobre els 16, sense cap tipus de sanció oficial, llevat de la signatura d'un contracte privat en què es detallaven els béns de cada un: el casament se celebrava en família perquè era un assumpte privat.

Divorci: era també qüestió privada, podia ser sol·licitat per qualsevol dels cònjuges, per motius tan amplis com l'adulteri, l'esterilitat i fins i tot la lletjor de l'esposa.

Sexe: hi havia una gran llibertat, com es reflecteix en nombrosos escrits i en la moda: les dones (a excepció de les reals, que es tapaven per no prendre el sol), igual que els homes anaven amb el tors nu. L'incest era habitual en la família reial i ni tan sols l'adulteri de la dona estava penat, en el pitjor dels casos li costava un divorci, encara que en alguns papirs es relaten casos de pedrades davant l'adulteri de la dona. L'únic tabú era el fet de considerar la menstruació impura, a l'extrem de dispensar a certs treballadors d'acudir al seu lloc durant els dies en què la tenia la seva esposa.

Fills: A causa de l'alta taxa de mortalitat de les dones en el part, s'utilitzaven anticonceptius per evitar embarassos seguits. Els nens eren acaronats i educats sense distinció de sexe i molts aprenien a llegir i escriure.