Curiositats

JOCS:

Després d'un llarg dia de treball els egipcis es relaxaven jugant a jocs de taula. Tenien jocs diferents com "Mehen" o "Gossos i xacals", però potser el més popular va ser un joc anomenat "Senet", que es remunta a 3500 a.C. Es jugava en un tauler en el qual hi havia pintades 30 caselles. Cada jugador tenia un conjunt de peces que es movien segons les tirades dels daus o de pals de llançament. Els historiadors encara debaten les regles exactes del Senet, però no hi ha dubte de la popularitat del joc. Hi ha

pintures que representen la reina Nefertari jugant al Senet, i a les tombes d'alguns faraons com Tutankamon s'han trobat taulers d'aquest joc.

DIETA EGÍPCIA:

La dieta egípcia a força de cervesa, vi, pa i mel tenia un alt contingut de sucre i els estudis mostren els estralls que va poder haver fet en les cintures reals. Els exàmens de mòmies indiquen que molts governants egipcis tenien sobrepès, i fins i tot eren diabètics. Un exemple notable és la llegendària reina Hatshepsut: mentre que en el seu sarcòfag apareix representada com esvelta i atlètica, els historiadors creuen que en realitat era obesa i calba.

PIRÀMIDES:

La vida d'un constructor de piràmides per descomptat no era fàcil -els esquelets d'aquests treballadors mostren signes d'artritis i altres dolencias-, però les evidències suggereixen que aquestes construccions no van ser aixecades per esclaus, sinó per treballadors assalariats. Aquests treballadors eren artesandos i obrers temporals. Un graffiti trobat prop d'aquests monuments suggereix que sovint les quadrilles d'obrers es posaven noms graciosos com els "borratxos de Micerinos", o els "Amics de Khufu". La idea que els esclaus van construir les piràmides a cop de fuet la va suggerir l'historiador grec Heròdot al segle V a.C., però avui en dia els historiadors coincideixen que això és un mite. És cert que els egipcis tenien esclaus, però els utilitzaven com a servents domèstics.

MORT DE TUTANKAMON:

Se sap molt poc sobre la vida del faraó nen Tutankamon, però alguns historiadors creuen saber com va morir. Estudis de la mòmia del jove rei mostren que va ser embalsamat sense el seu cor i sense la seva caixa toràcica. Aquest canvi dràstic en les pràctiques funeràries tradicionals suggereix que va poder haver patit una lesió terrible abans de la seva mort. Segons alguns egiptòlegs, la causa més probable d'aquesta ferida hauria estat la mossegada d'un hipopòtam. Els egipcis eren molt aficionats a la caça, i si el nen-rei participava en caceres perilloses seva mort va poder haver estat a causa d'un accident en una d'aquestes caceres.

PERFUMS:

Les dones egípcies de l'antiguitat, en lloc de portar perfum a la pell, el portaven al cap en forma de cons perfumats.

MASCOTES:

· Preferien els gossos

En contra del que es creu, eren els gossos i no els gats la mascota més habitual a Egipte. Es considerava que els gats eren massa especials com per ser mascotes de la gent normal.

· Dol per les seves mascotes

Els egipcis estimaven a les seves mascotes. Però, ¿que passava quan una moria? Hi havia gran desolació entre els habitants de la casa per la mort de la mascota. Segons l'historiador grec Heródoto d'Halicarnaso, que va visitar Egipte a mitjans del segle V aC, aquests es depilaven les celles en signe d'aflicció quan moria el seu gat, i s'afaitaven tot el cos, inclòs el cap, si el que moria era un gos .

· mascotes momificades

Ja que el embassament era costós, el fet que una mascota fora momificada indicava que havia estat molt especial per al seu propietari. També els enterraven en les seves pròpies tombes. Se sap d'un egipci que va introduir la mòmia del seu animal més estimat a l'interior del seu propi sarcòfag. També s'han trobat gossos acuradament momificats i arraulits als peus dels seus amos. És possible que en vida la mascota dormís als peus del seu amo, de manera que el propietari va decidir romandre així fins després de la seva mort.

FUTUR I MORT:

· El seu futur

Des que naixien, anaven estalviant i guardant part dels béns que tenien per pagar-se una bona tomba, una bona momificació, i si s'ho podien permetre, una còpia el més extensa possible del "llibre dels morts" on apareixien una sèrie de conjurs màgics que enganyaven als déus perquè els permetessin el pas.

· El llibre dels morts

El Llibre dels morts va ser una obra fonamental de la cultura de l'antic Egipte. Era un text molt extens: alguns exemplars conservats en rotllos de papir arriben quaranta metres. També era un producte car, pel que es podia pagar un han de plata, la meitat de la paga anual d'un camperol. Però, per als egipcis, el valor d'aquest text era incalculable, ja que les seves fórmules permetien als difunts arribar al Més Enllà.