Ra

Ra és el déu del cel, del Sol i de l'origen de la vida a la mitologia egípcia. Ell és el símbol de la llum solar, així com el responsable del cicle de la mort i la resurrecció.

Posseeix el cos d'un home amb cap de falcó sobre el qual porta el disc solar i el ceptre uas i l'anj.

A causa de la seva importància, se li atribueixen diverses històries i mites diferents al llarg de la història. Així, per

exemple, a partir de la cinquena dinastia (2400 aC) es va fusionar amb el déu Amon, per acabar esdevenint Amon-Ra. O bé s'uneix amb Horus, per acabar sent Ra-Harakhti.

Ra fou pare de les dues primeres divinitats, Shu i Tefnut, i avi de Geb i Nut, els fills dels quals eren Osiris i Isis, Seth i Neftis, respectivament.

Ra adopta tres formes fonamentals:

• Khepri, l'escarabat, que representa el sol naixent,

• Ra, el disc solar, que representa el sol del migdia

• Aton, un vell amb bastó que representa el sol de l'ocàs.

Cada dia, quan el sol arriba fins a la muntanya Manu, la més occidental, la deesa del cel, Nut, engoleix a Ra, en aquest moment el déu inicia un perillós viatge per l'infern amb la seva barca nocturna.

Durant el viatge, és assaltat pels dimonis, i al cap d'aquests hi va Apofis, el seu enemic, que, segons un dels mites, és creat en el mateix moment que Ra. Just abans de l'alba, Apofis realitza el seu atac més furiós.

Cada nit, Ra, en forma de gat, li ha de tallar el cap a la serp, abans de tornar a néixer en l'Orient, de Nut, la mare universal. Seguidament, s'eleva i travessa el cel fins a l'ocàs, a on Apofis l'espera de nou. Si alguna vegada Apofis aconseguís vèncer Ra, el sol no sortiria.

El cicle diari de mort i resurrecció simbolitza el cicle vital de la humanitat que, després de la mort, confia en un nou naixement.